Codi genètic
En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes que permeten la conversió de seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de biosíntesi de proteïnes. Gairebé tots els éssers vius coneguts, utilitzen el mateix codi genètic, anomenat codi genètic estàndard, tot i que alguns organismes presenten variacions menors d'aquest codi.
Característiques
[modifica]- És universal, és a dir, la interpretació dels codons per aminoàcids és igual en totes les cèl·lules; tant per als bacteris com per a l'ésser humà, tots els gens són interpretats de la mateixa manera. Només existeixen algunes excepcions en uns pocs triplets en mitocondris i alguns protozous.
- No és ambigu, ja que cada triplet té el seu propi significat.
- Tots els triplets tenen sentit, bé codifiquen un aminoàcid o bé indiquen terminació de lectura.
- Està degenerat, ja que hi ha diversos triplets per a un mateix aminoàcid, és a dir hi ha codons sinònims. Això representa un avantatge, ja que encara que es produís un error en la còpia d'un nucleòtid, podria seguir la colinearitat entre el triplet i l'aminoàcid. D'altra banda, si només hagués vint triplets amb sentit, un simple error d'un triplet probablement ho convertiria en un triplet sense sentit, i així s'interrompria la biosíntesi.
- Manca de solapament, és a dir, els triplets no comparteixen bases nitrogenades
- És unidireccional, ja que els triplets es llegeixen en el sentit 5´→ 3´.
Descobriment
[modifica]El codi genètic va ser descobert l'any 1961 pels investigadors Niremberg i Khorana,.[1] Aquests investigadors van sintetitzar oligonucleòtids (petites cadenes d'ARN) de diferents mides i amb diferents seqüències i els van posar en condicions perquè se sintetitzessin pèptids a partir de la informació escrita. Van recollir per a cada cas el pèptid resultant i van analitzar quins aminoàcids el componien, i en quin ordre. Associant la seqüència de l'oligonucleòtid amb la del pèptid i fent oligonucleòtids cada cop més complexos van aconseguir determinar que cada tres nucleòtids (codó) hi havia codificat un aminoàcid, i quines seqüències de nucleòtids donaven lloc a cada aminoàcid.
Tipus de codó
[modifica]Un codó és un triplet de nucleòtids en l'ADN o l'ARN que codifica un aminoàcid particular o que assenyala el començament o la fi del missatge genètic.[2] Els codons es divideixen en tres grups:
- codó d'inici: Codó de l'ARNm (AUG, GUG i GUA) que inicia la síntesi de polipèptids.[3]
- codó modulador: Codó responsable, directament o indirecta, del control de la freqüència amb què es transcriuen els cistrons.[4]
- codó de terminació o codó sense sentit: Codó de l'ARNm (UAA, UAG i UGA) que marca la fi de la síntesi d'una cadena polipeptídica.[5]
Taula 1: Taula de codons d'ARN
[modifica]2a base | |||||
---|---|---|---|---|---|
U | C | A | G | ||
1a base |
U |
UUU (Phe/F)Fenilalanina |
UCU (Ser/S)Serina |
UAU (Tyr/Y)Tirosina |
UGU (Cys/C)Cisteïna |
C |
CUU (Leu/L)Leucina |
CCU (Pro/P)Prolina |
CAU (His/H)Histidina |
CGU (Arg/R)Arginina | |
A |
AUU (Ile/I)Isoleucina, Start² |
ACU (Thr/T)Treonina |
AAU (Asn/N)Asparagina |
AGU (Ser/S)Serina | |
G |
GUU (Val/V)Valina |
GCU (Ala/A)Alanina |
GAU (Asp/D)Àcid aspàrtic |
GGU (Gly/G)Glicina |
¹El codó AUG codifica la metionina i també serveix com a lloc d'iniciació: el primer AUG a la regió codificant dels RNAm és on comença la traducció a proteïna.
²És un codó d'inici només als procariotes.
Taula 2: Taula de codons inversa
[modifica]Ala | A | GCU, GCC, GCA, GCG | Leu | L | UUA, UUG, CUU, CUC, CUA, CUG |
Arg | R | CGU, CGC, CGA, CGG, AGA, AGG | Lys | K | AAA, AAG |
Asn | N | AAU, AAC | Met | M | AUG |
Asp | D | GAU, GAC | Phe | F | UUU, UUC |
Cys | C | UGU, UGC | Pro | P | CCU, CCC, CCA, CCG |
Gln | Q | CAA, CAG | Ser | S | UCU, UCC, UCA, UCG, AGU, AGC |
Glu | E | GAA, GAG | Thr | T | ACU, ACC, ACA, ACG |
Gly | G | GGU, GGC, GGA, GGG | Trp | W | UGG |
His | H | CAU, CAC | Tyr | Y | UAU, UAC |
Ile | I | AUU, AUC, AUA | Val | V | GUU, GUC, GUA, GUG |
Start | AUG, GUG | Stop | UAG, UGA, UAA |
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Transeq Servei per a traduir àcids nucleics a proteïna
Referències
[modifica]- ↑ Niremberg i Khorana, els hackers de l'ADN Arxivat 2009-12-22 a Wayback Machine. al Museu Virtual Interactiu sobre la Genètica i l'ADN.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Codi genètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.